Introducció
La vida ens absorbeix de tal manera, que moltes vegades no ens deixa ser conscients del seu veritable significat, en què se'ns dona llibertat perquè cadascú construeixi el seu propi destí.
Destí que podem construir a partir d'uns valors materials i pràctics, de fet imprescindibles per viure (i en principi crec que tots passem per aquí) fins que després la vida ens ensenya a valorar tot allò immaterial que, si no tenim en compte, ens deixa un buit en allò més profund de nosaltres.
Hem vingut al Món a aprendre a fer tot allò que encara no sabem fer bé, però no sempre sabem aprendre sense fer-nos mal.
En el fons, des que venim al Món, tots busquem i necessitem el mateix, sentir-nos estimats, protegits i valorats pel que som. Passa, però, que aquests valors tan essencials, per múltiples factors, no sempre ens arriben en la forma que els necessitem, i suplir aquestes mancances pot fer que algunes sensibilitats posin les seves expectatives fora d'elles mateixes, perquè en general, no se'ns educa per buscar en el nostre interior tot el que necessitem.
Moltes persones s'emparen en la força de determinats líders o poders jeràrquics, mentre que altres busquen allò que la vida els ha negat, per camins equivocats o emprant la violència.
L'humà té dret a ser feliç, però aquest dret passa per fer-nos responsables dels nostres deures.
Es diu que a dins portem l'instint primari, animal, fet per sobreviure a tota mena de perills. Per això els pensaments sempre son un 80% més negatius que positius, perquè l'instint ens fa estar sempre alerta. És com funciona l'espècie animal. El repte de l'humà és transcendir l'instint conscientment. Tenim a favor que el nostre cervell és d'una gran plasticitat que ho ENREGISTRA TOT, i quan enregistrem amb plena consciència tot allò positiu i saludable, lo negatiu perd protagonisme i la batalla la guanya lo positiu. (Ens ho confirma la ciència)
La Terra és un Camp de Pràctiques que ens deixa veure el pitjor del Món i el millor del Món. Ens plantegem si la finalitat del nostre pas per la Terra es limita a treballar per consumir, defensar la nostra integritat, territori i reproduir-nos? Si els nostres objectius com a espècie humana es limiten a això, ens estarem posant al mateix nivell que l'espècie animal.
Els animals també experimenten emocions, estimen i protegeixen les seves cries i exposen la seva vida per elles. Fins i tot hi ha animals que han donat la vida per als seus amos. També protegeixen a mort les seves manades i disposen de les seves hores d'oci i diversió.
El que ens diferencia dels animals és el sentit de transcendència, pensar qui som, com funcionem, d'on venim i on anem. Això és el que ens pot fer pujar una mica més amunt el llistó dels nostres objectius personals.
Ja tenim un Coneixement Acadèmic adreçat a formar-nos professionalment per situar-nos en la vida i un Món que va en alça pel que fa a Ciència i Tècnica, però de què serveix una Societat Mecanitzada i Productiva, si està deshumanitzada i va de baixa pel que fa a Valors?
El Progrés aporta comoditats, però a quin preu?
És aquest el Progrés que volem i el Món que volem?
La falta de Valors és el gran flagell de la Humanitat, provocador de guerres i conflictes.
Potser cal que ens preguntem quines són les nostres Aspiracions.