La fórmula
(si es pot dir així) per Entendre i Superar és
TRANSMUTAR, TRANSFORMAR i TRANSFIGURAR.
SUPEREM I ALLIBEREM
"Els problemes no es poden resoldre des del mateix nivell que han sigut creats, sinó des d'un nivell més Alt." (Einstein) — però — "Com més necessitat té l'Esperit, més Resistència posa la carn."
TRANSMUTAR és senyal que s'està iniciant un canvi a nivell intern.
TRANSFORMAR vol dir que aquest canvi inicial ja manifesta maneres diferents de veure les coses i relacionar-les, tot i que encara no és visible a l'exterior.
TRANSFIGURAR El canvi finalment ja s'ha consolidat i la nostra manera de ser i viure la vida ha canviat i es fa visible a l'exterior.
L'Animal Transmuta per accedir al menjar o defensar-se; i ho fa instintivament i inconscientment, a diferència de l'humà que ho fa per Consciència.
"La consciència és qui et dona la sensació que estàs fent el correcte" (Lydia Cebrián)
"No podem conèixer res nou, si abans no s'ha assimilat el que és primer."
Aprenem pas a pas, linealment però el Coneixement és Holístic, és a tot arreu al mateix temps. Nosaltres aprenem com fem amb les lletres de l'Abecedari, una darrere l'altra, per utilitzar-les totes alhora quan parlem.
Pensament Ignorant “En els llibres hi ha el Coneixement acumulat de tota la Humanitat." Necessitem complementar la Teoria amb la Pràctica i contrastar l'Experiència, per dolorosa que sigui, amb el Coneixement Teòric; si no, no serveix de res. L'Experiència entesa ens dona una visió més àmplia i més clara i podem Escollir; Resoldre millor aquelles coses que ningú pot fer per tu.
La Ignorància pot passar inadvertida davant d'un Ego arrogant que vol tenir la raó, però el que ens ha de preocupar sempre és trobar la Veritat, no tenir la raó.
En la sàvia paraula hi ha la guia; la Força de l'Amor Savi de Déu que ens dona suport. No en va Arquímedes va dir: "Doneu-me un punt de suport, aixecaré el Món"
Per defensar-nos de la Por
La por ens fa vulnerables i ens connecta amb el Reptilià, la part més baixa de la matèria que reacciona ATACANT o FUGINT (també PARALITZANT). La resposta a la nostra vulnerabilitat ha de ser de més Alt Nivell que el lloc on ha sigut creada, com recomana Einstein.
Si tenim confiança en el que perdura, no ens ha de fer por perdre tot allò que tard o d'hora s'emportarà la Terra.
La por útil és el nostre aliat, que ens avisa com a mesura de precaució i protecció perquè no prenguem mal, i fem el procés que hem vingut a fer sense interferències.
Per defensar-nos de l'Error
"Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra" (Responsabilitat millor que culpa)
L'Aprenent té dret a equivocar-se, però també té el deure de corregir els seus errors.
Té raó el Dalai Lama quan diu: "Utilitzem les persones i estimem les coses."
L'Error és passar per alt les Prioritats. Per viure tots necessitem utilitzar persones i coses, però les persones són primer que les coses. Estimar és valorar i respectar tant aquell que té una funció important, com menys important, tots fem falta i tots som necessaris i dignes de ser valorats i respectats.
Les coses també necessiten ser valorades i respectades, però com a Eines que són al servei de les persones.
El problema és alterar les prioritats trobant justificació als nostres Errors. Posar les eines al davant de la Finalitat, acaba per ser tant frustrant com posar el carro davant del cavall.
La prioritat del ser humà és finalitzar el nostre pas per la Terra, utilitzant les eines intel·ligentment i entenent que el recolzament de les persones és imprescindible, siguin rellevants o irrellevants.
Però la manera d'entendre la vida pot ser molt Subjectiva com diuen, les persones podem observar el mateix i veure coses completament diferents.
"Dona llibertat a cada circumstància perquè faci el seu camí"...
De tota manera "Qui no es fa responsable dels seus errors, tampoc serà absolt per la seva consciència." (JUVENAL)
Rectificar sempre serà molt millor que carregar amb les conseqüències de no rectificar.
Per Alliberar el Dolor
Podem sentir Dolor per temes molt diferents.
El més incomparable és el que es pateix per la pèrdua d'un ésser estimat, sobretot quan entenem que encara no és l'hora; també en funció de les circumstàncies.
També podem sentir dolor per la ferida que ens deixa una agressió, un mal tractament o quan ens sentim defraudats, fins i tot traïts per aquells en qui confiàvem.
Quan ens sentim ferits en allò més profund, sense possibilitat de defensar-nos perquè no es pot arribar a una entesa; i perquè l'antagonisme és molt fort no hi ha la paciència ni manera d'entendre's... quan així passa, l'únic que es pot fer és concentrar-nos en BUIDAR tot aquell malestar.
El Dol és una Transició i ha de ser tan profund com profunda és la Ferida. Tot Dolor necessita passar el Dol Alliberador per Transmutar.
Un Dolor no Alliberat ens fa irritables, intransigents, rancuniosos... dolent per qui ho pateix i qui l'envolta. Fins i tot segons els casos, pot convertir-se en un factor de perill per a la Societat. Una persona feliç no fa mal a ningú.
Transmutar el Dolor no vol dir Resignar-se com a sotmetiment davant la Impotència sinó tot el contrari. Cal tenir voluntat i coratge per aconseguir passar pantalla i deixar de donar voltes a tot allò que ens mortifica i ens fa anar contra direcció. En moments així és molt important tenir qui ens faci costat (no per sermonejar, ja que això fa empitjorar) sinó per acompanyar a mirar endavant amb la confiança de saber que tot passa i com fa l'ostra amb el gra de sorra, a base d'anar-lo cobrint amb capes i capes del millor de si mateixa, aquell gra de sorra es converteix en una perla.
També ajuda tenir com a Referència qui en pitjor situació que la nostra, ha sigut capaç de perdonar. Qui no reconeix les paraules "Pare perdoneu-los que no saben el que fan". També el testimoni del lama tibetà, empresonat en un camp de concentració durant 18 anys, torturat, maltractat, passant gana, fred, de tot; i diu que el que més el preocupava era perdre la Compassió per als seus Adversaris.
Més contemporanis, tot i que ja fa uns anys ens va deixar, tenim a Lluís M. Xirinacs. A continuació amb un resum de la carta que va dirigir a la Policia que el pegava. Diu així: "Jo us conec bastant bé perquè he estat 8 vegades a comissaria he fet amb vosaltres viatges en cotxe i he mantingut llargues converses amb vosaltres. Els policies sou necessaris, cal tenir-ho present: Feu coses bones i altres que no ho són tant. Els poderosos fan servir la policia per imposar la llei del més fort. Fins i tot a vegades la gent més pobre del poble es "comprada" a canvi d'un atractiu sou per anar contra el mateix poble i a favor de l'opressor. L'Església a Espanya també serveix als poderosos. Per això una gran quantitat de sacerdots i de fidels ens hem separat d'aquest servei i ens hem posat al servei dels oprimits. Saps què penso quan estic arrupit a terra, amb les mans al cap per protegir-lo, mentre rebo la pluja terrible dels vostres cops de porra? Una fonda tristesa... jo he tingut moltes avantatges que han fet de mi un home de carrera i tu, policia, quan em pegues, t'alliberes d'una justa ira inconscient. Jesús va dir: "Estimeu els enemics".
Quan arribi la societat que jo vull, tu no em pegaràs, perquè tu i jo tindrem igualtat d'oportunitats davant la vida i aquell dia ens podrem donar una forta abraçada". Signa: Lluís M. Xirinacs.
També José Mujica, Ex-President de l'Uruguay, que ens va deixar no fa massa, en un discurs del 28/10/20 ens diu:
"Aprendí una dura lección que me impuso la vida. Que el odio termina estupidizando, porque nos hace perder objectividad frente a las cosas. El mensaje mas grande de la vida és: Aprender a cargar con la mochila y las cicatrices i con lo que te toca vivir. He pasado de todo en la vida, desde estar en prisión, a estar 6 meses atado con alambre, con las manos en la espalda... irme del cuerpo por no poder aguantarme, ya estar en un camión dos o tres días. Dos años sin dejar que me bañara, solo tener una taza de agua con un pañuelo... he pasado de todo... pero no le tengo odio a nadie!! Triunfar en la vida no es ganar, es levantarse y volver a empezar cada vez que uno se cae. O logras ser feliz con poco, con un consumo superfluo i ligero de equipaje, o no lo serás, porque la felicidad está dentro de ti."
Per alguna cosa "La ferida és el lloc per on entra la llum" (Rumi)
i també com diuen els orientals: "Sin barro no crece el loto"
Per Alliberar el Rancor
Quan no s'ha pogut Alliberar el Dolor, el Rancor ocupa el seu lloc.
El concepte Rancor és tan sumament negatiu — que per dignitat, pot passar que ens enganyem pensant que és alguna cosa que no va amb nosaltres o que com a molt ja està superat, quan de fet és un sentiment molt amagat que no es vol deixar veure — però si ens fa actuar en funció del que sentim, ja sigui descarregant damunt l'altre tot el nostre malestar o actuant de manera despectiva, menystenint o potser ignorant.
El Rancor és un sentiment que pot quedar aparcat dins nostre sense donar senyals de vida durant un temps determinat, fins que una paraula o acció en concret que ressona amb determinats fets passats, és suficient per encendre la guspira que pren foc a uns residus que donàvem per apagats i immediatament connectem amb neguits i irritacions que, si no són Transmutats ens violentaran.
El Rancor no sols pot aparèixer per sentiments diversos, sinó que moltes vegades va associat a uns gelos que poden ser Materials, Professionals i Sentimentals, i igual que el rancor difícilment es volen reconèixer, però és per aquests gelos i per aquest rancor que l'home mata.
Perdonar a qui mata, i fa mal pot arribar a ser més fàcil quan és un Adversari que saps lluny i aquell que, obeint tira la bomba i destrueix i ni tan sols li has vist la cara.
Quan es tracta d'un acte, ni molt menys comparable al de qui tira bombes, però que també deixa ferida, i és algú amb qui seguim tenint-hi tracte i és algú que segueix tirant sal a la ferida i fracasses cada vegada que intentes parlar-ne, el treball intern que ha de fer una persona per defensar el que és just, sense violentar-se, és enorme.
Una causa justa diu la Vara de Mesurar, és que allò que és bo i just per a la part, és bo i just per a totes les parts. (i que convé repetir quan cal). I també...
"Qui defensa la Raó amb agressivitat, perd la Raó." (Lydia Cebrián)
Defensar la Raó pacíficament, té un preu que pot ser a nivell Físic i Material, ens ho diu la Història d'ahir i la d'avui, però també recompensa a nivell intern.
Si sabéssim veure la persona, en general, com algú que porta sobre seu el pes d'una història de la qual només podem saber molt poc, o gens, però en tot cas només parcialment, però no en profunditat; i que aquesta persona arrossega una pesada càrrega de la qual no sap com sortir-se'n, potser ens ho miraríem d'una altra manera.
En el teu món, tu ets l'únic que té poder de decisió per passar pantalla per evitar que determinats sentiments es facin crònics i passant de calent a fred, donar el millor de tu, sense importar sigui qui sigui... com fa l'arbre que dona el seu fruit sense preguntar qui se'l menja.
No és gens fàcil, però és l'única manera de posar Alçada i respondre a un problema generat a baix nivell.
També fa falta molta Compassió per Entendre el Tirà amb ànsies de Domini, com una Ànima en Evolució que està fent el seu Procés.
La Compassió és l'Antídot, que pot Neutralitzar Ressentiments i Rancors, fins i tot Aversions que a vegades ens fan sentir hostilitat vers algú sense saber per què. Quan no hi ha Dolor, no hi ha Rancor.
La Compassió és necessària per a qui es penedeix i veu el camí, i encara més per a qui no es penedeix i segueix donant tombs a les fosques.
Jesús va posar el llistó molt alt quan va dir: "Estimeu els enemics".
Paraules que en aquell context van provocar una Revolució. Ningú s'hauria atrevit a dir si no fos veritat que com més malament es comporta una persona, més Compassió necessita.
"Estima'm quan em porto malament, és quan més ho necessito"
Aferrament
Ve un moment que, els que en altre temps eren imprescindibles, ja no fan falta. És precisament en aquesta fase que ens podem sentir atrets, per curiositats diverses i la curiositat és bona i necessària per provar, experimentar i conèixer, però amb intel·ligència, evitant creuar línies vermelles que per més suggestives i estimulants que puguin semblar es convertiran en els "amos" de la nostra voluntat, si no sabem evitar-les.
Podem caure en falses veritats, pensant que ens obren a nous camins i el que faran és tancar-nos la sortida.
Tot allò que tergiversa i desfigura la realitat, amb falsos lligams, falses prioritats i falses esperances, l'únic que fan és obstaculitzar el camí.
L'Ego no accepta que el contradiguin, ni li portin la contrària, però ha de saber que la Veritat acaba per sortir sempre, com diu la cita "Encara que no quedi ningú per poder-ho veure"
Cert que a vegades l'Ego necessita un copet a l'espatlla que ens faci sentir que ho estem fent bé... però fins i tot saber integrar els afalacs equilibradament, ens pot alliberar de certs dominis, com diu Facundo Cabral:
"Quan acceptem certs afalacs o compliments, passem a ser dominats."
(Però tot depèn de qui els diu i què els rep) Filant més prim pel que fa als Egos, afegir que l'Ego, molt subtilment, fa que necessitem parlar de qualsevol acció noble en què contribuïm voluntàriament, que ens fa sentir que estem en el camí que volem estar i ens omple — però també és difícil saber si també ho fem buscant el reconeixement i aprovació dels altres, perquè així ho necessita la nostra auto-estima.
En tot cas és bo recordar que "el que fa la teva mà dreta no ho sàpiga l'esquerra"
Evolucionar no és fàcil i acceptar que el que et passa a tu és exactament allò que convé que et passi, encara menys... però l'Or ha de passar pel Foc del gresol per demostrar la seva puresa.
Tot el que val la pena requereix esforç i només quan fem l'esforç SOM AJUDATS.
El fet de no parar atenció ni donar importància al que no es veu, condiciona i molt, la nostra vida — ens preocupen tantes coses, però al meu entendre el que més ens hauria de preocupar és NO REPETIR KARMA.
AQUÍ HO DEIXO