Tot allò que ens fa mal
En el moment que la Por, que és l'emoció bàsica més forta, busca la protecció de l'Ego Cobdiciós i Superb, l'humà queda ATRAPAT per la força del TIRÀ que actua amb tota la crueltat que faci falta per aconseguir els seus Objectius. La Cobdícia i Supèrbia poden tenir molts nivells, i com humans tots en podem patir les conseqüències, però sense arribar a la Tirania perquè, les expectatives de la bona gent passen per aconseguir un lloc a la vida, on exercir les capacitats que ens permetin viure en pau, en companyia d'aquells que són importants per nosaltres.
És així com la Veritat té els seus seguidors i la No-Veritat també.
Seguir la veritat de la Vida suposa Aprendre davant situacions difícils que no sempre sabem Assimilar correctament i aquí és on ens perdem, quan les nostres Ires i Enutjaments passen a ser conduïdes per l'Ego immadur, ignorant, que gestiona els nostres problemes molt malament.
Diu Epictet: "L'important no és el que ens passa, sinó com reaccionem, davant el que ens passa."
CONEIXEM LA POR
Tenim Por a perdre seguretat física,
Tenim Por a perdre seguretat material, i
Tenim Por a perdre seguretat emocional (Por a la nostra pròpia inseguretat i a perdre l'amor i suport dels que ens importen)
CONEIXEM L'EGO
L'Ego té moltes facetes i diferents nivells. Cada Ego pot tenir barrejades una part de cada una d'elles.
L'EGO COBDICIÓS, MATERIALISTA, AVARICIÓS, DESCONFIAT
Viu d'acord amb el Lema "Tant tens, tant vals" o "Tant produeixes, tant vals".
L'EGO VANITÓS, ARROGANT, SUPERBI, AMB AFANY DE NOTORIETAT
Vol demostrar al Món que ha tingut èxit, o que és especial, o el primer en les seves competències. Ha d'entendre que el veritable èxit és demostrar-te a tu mateix que ets capaç de transmutar i transformar el teu propi Ego.
L'EGO EXTREMISTA, RADICAL, DOGMÀTIC, SENTENCIADOR
Un Ego que fa que el dèbil se senti fort en la seva Radicalitat.
L'EGO QUE DESCONFIA DEL DESCONEGUT
Portem en la memòria un instint que ens fa associar allò desconegut amb alguna cosa que ens fa estar alerta amb una sensació d'inseguretat. Som aquí però per evolucionar i no deixar que l'instint del primat ens domini.
La desconfiança al desconegut es diversifica de tres maneres:
1. Desconfiança o rebuig davant qui veiem com un competidor amb qui compartir llocs de treball, recursos, etc. en lloc de veure un col·laborador, una extensió de mi que té dret a dirigir-se al mateix lloc que jo. Només els fets diran si és mereixedor de confiança o no.
2. Rebuig per la falta de valors morals i materials, que s'accentua quan és estranger. Mala educació, mal comportament, brutícia, delinqüència i tot allò que ens perjudica. Només si pensem que el primer gran problema que pateix aquest desconegut, és néixer en un determinat lloc, amb falta de recursos i valors, fins i tot que pot ser algú traumatitzat per experiències doloroses, en l'àmbit familiar o social… entendrem molts perquès.
En realitat el que sentim davant el diferent, no és Racisme, com explica Adela Cortina, professora de la Universitat de València, sinó APOROFÒBIA, que és rebuig a la pobresa. Rebuig que desapareix quan el diferent és un esportista d'èlit, un cantant o artista famós. No hi ha rebuig quan hi ha diners pel mig. Podem ser molt durs Reprobant i Culpant, però "el més ignorant té alguna cosa a ensenyar-te i el més savi pot aprendre alguna cosa de tu."
La història d'en Maties ens fa veure que enmig de l'APOROFÒBIA s'hi descobreixen les històries més desoladores i impactants.
3. En tercer lloc val a dir que també de vegades, no podem veure el nouvingut com un més, ni com un col·laborador més, donada la complexa manera de ser de cadascú, que el que ens deixa veure és una manca de respecte per allò establert, i una actitud d'aparta't tu per posar-m'hi jo que és un impediment per a la integració.
Tots aquests problemes radiquen, en el fons, en la falta d'Humanitat de les Dictadures que són responsables de la falta de cultura i oportunitats, que generen odis i radicalismes que separen, creen enemics entre iguals i provoquen guerres i migració.
Hi ha una gran diferència entre la bona direcció d'un Dictat bo i just i la Tirania.
És l'home escardalenc que sovinteja els racons estrets de la ciutat. Busca el menjar que se li ha estat negat per falta de diners; barba espessa, cabells llargs, draps trencats, cara de passar gana i una mica enfadat. Els nens corren i juguen, les parelles d'enamorats passegen satisfets, però ell corre per viure, alcoholitzat, rodamón, pobre i depressiu, ningú li fa costat.
El que guanya demanant, s'ho gasta amb el vi que consumeix diàriament, de forma incalculable.
Vaig saber que es deia Maties, em va explicar que va deixar una dona fenomenal i tres fills excepcionals en un accident de cotxe, ell portava el vehicle i va sortir il·lès.
Per això no hi ha res ni ningú que el faci viure, i prefereix consumir-se entre totxanes i parets esgrogueïdes.
Em va explicar que era mestre d'Escola, i que li agradaven molt els nens, però va deixar la feina perquè li recordaven els seus fills.
Home tendre però esquerdat per la vida. En Maties tenia 40 anys quan el vaig conèixer a les Rambles de Barcelona. Fa tres anys ara, que asseguren els qui el coneixen, que es va tirar al tren i va deixar una nota que deia:
"La vida passa tan ràpid com la mort dels qui t'estimes."
Descansa en pau, rodamon encantador...
L'EGO FERÉSTEC, ESQUERP, DISTANT
Desconnecta i genera indiferència, fins i tot pot denotar hostilitat. Impedeix que ens coneixem i només quan coneixem, podem comprendre i comportar-nos d'una altra manera. Quan coneixem podem estimar. Podem justificar o condemnar una mateixa falta, si la fa qui estimem o un desconegut o algú a qui tenim mania.
L'EGO ADOLORIT, RESSENTIT i RANCUNIÓS
"És dolor acumulat que no s'ha sabut transmutar"
Natural enfadar-se davant la Frustració, l'atac de l'altre i altres inconvenients de la vida. En arribar a aquest PUNT, és molt important passar l'Enfadament de Calent a Fred, ja que tot tipus de Dolor necessita passar el seu DOL.
Una Consciència madura sap Transmutar i Transformar els sentiments ferits perquè no deixin cap PÒSIT de Ressentiment ni Culpa.
També de vegades passa això: "Els homes ofenen abans al qui estimen que al que temen." Fa que descarreguem en els que estimem i tenim a prop, tota la nostra Frustració.
Paraules com "ho sento", "perdona", "per favor", "gràcies", poden evitar molt malestar i que les coses s'emboliquin més del compte.
Es diu també, que el primer que ens arriba no es dona amb els llavis, sinó amb la mirada i el to de veu.
El sentiment de culpa ha de servir perquè sentim el desig de ser millors; si no, no serveix per a res.
L'EGO PROTECTOR, CONTROLADOR, PERFECCIONISTA
(Pot compartir nivells d'intransigència i radicalitat amb l'Ego dogmàtic i sentenciador)
Protegir els nostres, és un instint innat. El perill és que el protector sense adonar-se'n pot passar de controlador a dictador. Del perfeccionista es diu que és l'etern insatisfet. La por el fa desconfiar, necessita tenir-ho tot previst, calculat i ben lligat. No gaudeix perquè mai està a l'alçada d'allò que vol. Tampoc accepta la forma de ser d'aquells que no s'ajusten a les seves expectatives.
L'EGO ACOMPLEXAT, INSEGUR, QUE NECESSITA EL RECONEIXEMENT i VALORACIÓ DELS ALTRES
La inseguretat fa disminuir les pròpies capacitats. S'anul·la a si mateix davant l'opinió d'un altre a qui sempre considera que és millor. De vegades necessita ser el centre d'atenció per reafirmar-se i demostrar que la seva idea és la que val.
L'EGO QUE PER POR A NO SER ACCEPTAT, APARENTA SER EL QUE NO ÉS
És incompatible voler quedar bé perquè t'acceptin i et respectin, i ser honest amb tu mateix. "No vagis contra el que és just per aconseguir l'elogi dels altres."
L'EGO PROCRASTINADOR
Va posposant o ajornant deures i responsabilitats que se li poden fer difícils o avorrits, i per justificar-se es dedica a fer qualsevol altra cosa menys important.
L'EGO PESSIMISTA, CATASTROFISTA
Tenir una visió limitada del Món, li fa veure les coses com definitives. "És l'Ego que veu una calamitat en cada oportunitat" (Winston Churchill).
L'EGO QUE PER SOBREVIURE A UNA SITUACIÓ DIFÍCIL O COMPENSAR FRUSTRACIONS i TRISTESES, BUSCA L'EVASIÓ A TRAVÉS DE FALSES i A VEGADES PERILLOSES COMPLAENCES
Evasions que poden començar com una distracció inofensiva i, sense adonar-se'n, quedar-hi atrapat: Tabac, Alcohol, Sexe, Ingestes o Compres compulsives, jocs d'atzar, etc.
L'EGO ESPIRITUAL
Es pot estar en el camí espiritual, però gens equilibrat. Es pot NO ESTAR en el camí espiritual però estar ben equilibrat perquè un és coherent amb tot allò que ha anat integrant dins del nivell en què està.
L'orgull espiritual de creure que tu tens la veritat i els altres no, denota immaduresa." A la maduresa espiritual s'hi arriba quan es deixa de voler canviar els altres i ens concentrem a canviar-nos nosaltres mateixos." (Rumi, Mestre espiritual Persa del segle XIII).
L'EGO QUE PENSA QUE LA CAUSA DELS NOSTRES PROBLEMES ÉS EXTERNA
Sempre pensa que el canvi l'ha de fer l'altre. Un Ego que pot ser molt àvid d'informació, però no de canvi personal. L'error és queixar-se i no estar disposat a canviar res; i s'ha de ser més valent per canviar d'opinió i d'actitud que per mantenir-la.
AFERRAMENTS (APEGOS)
Tot allò FÍSIC, MATERIAL, EMOCIONAL són Eines amb data de caducitat.
L'error és donar més importància i aferrar-se més a les Eines que a la Finalitat. Estimar és abraçar i deixar anar. Complicitat però no dependència.
"Estima la família però no et dilueixis dins la família."
De l'Aferrament es diu: "És la separació de nosaltres mateixos. Sortim de nosaltres per dependre d'altres."
Vivim en una Societat falsament desenvolupada, però molt preparada i entrenada pel CONSUM. Quan obviem que per ser lliures necessitem superar les nostres Pors i Egos, així com saber conviure amb les Pors i Egos dels altres, ja tenim un problema! Estem avesats a viure en una Societat Materialista que posa preu a totes les coses i on no es contempla un treball o esforç que no sigui remunerat, (i gràcies a això són molts els que poden cobrir despeses). Tenim una Societat que no sols posa preu a tot, sinó que ens té atrapats en una mena de missatge de fons que idealitza viure bé i sentir-se bé a base de TENIR i CONSUMIR. Es dona molta importància al tema Menjar, a la moda en el vestir i l'estètica i omplir el temps d'oci viatjant. Tot això constantment ratificat per una Publicitat que necessita tenir viva i activa tota una Indústria i Mercat d'oferta i demanda que entenc que és del tot necessària per a l'Economia del País, però trobar la manera d'incentivar que la gent dediqui una mica de temps per trobar l'Equilibri i Harmonització de l'ésser que som en realitat; seria força compensatori i potser evitaria tantes depressions i malalties mentals que estan proliferant com mai. El que de fet ens omple, no és el bon menjar, vestir bé i mostrar-nos guapos, (tot i que té la seva importància) sinó que és el fet de comunicar-nos amb els altres a nivell profund i sobretot estimar i sentir-nos estimats, i això s'atribueix a l'Ésser, que no necessita diners, tot el contrari del "Tenir".