Els nostres defensors
LA FE "La Fe confia en alguna cosa que intueix, però no ha vist mai."
"És la virtut per la qual l'home creu en allò que no pot entendre" (Ramon Llull)
"No veu el Productor, però sí veu el Producte"
En la Fe hi ha ESPERANÇA i CONFIANÇA
"La Fe és l'última cosa que ens queda, però la més poderosa quan se'ns tanquen totes les portes" (Jordi Berenguer)
ESPERANÇA. Conscients de les ombres, però amb Esperança.
CONFIANÇA. Confia en la Veritat del que intueix i de tot allò conegut manifestat com Essencial.
RESPECTE. Puc respectar però NO COMPARTIR,
Puc respectar però també DESAPROVAR,
Puc respectar però NO CONFIAR,
Puc respectar però NO TENIR-HI TRACTE.
HUMILITAT. Aprenem de la Pedra que és Fonament que ho aguanta tot, sense que ningú la reconegui. Acceptar que som imperfectes, i ens equivoquem. I que també convivim i ens relacionem amb la imperfecció dels altres.
FLEXIBILITAT. "Res més flexible que l'aigua i res té més força que l'aigua sota pressió"
La branca que és flexible al vent i al temporal, aguanta, i quan ja ha passat, es recupera. No així la branca que s'oposa a la tempesta i la seva rigidesa la trenca.
AUTO-ESTIMA. Pot venir per un físic que et fa sentir bé, o per unes pertinences que et donen seguretat, o per l'Auto-Estima que flueix del propi ésser, que et sosté en els moments difícils.
EMPATIA. És sentir-te proper a l'altre i part del que l'altre sent, però sense deixar-nos condicionar per aquells que no volen fer l'esforç de canviar les coses.
BONDAT INTEL·LIGENT. No actua per bondat "boba" ni per caritat sinó per JUSTÍCIA. És la bondat que et fa defensar el que és just amb Honestedat.
HONESTEDAT. L'Honestedat és superior a la sinceritat. La Sinceritat va lligada a la personalitat i pot ser molt agressiva i fer un mal irreparable, cosa que la Honestedat no farà mai. La Honestedat podrà molestar el nostre Ego, però sempre per reparar.
DISCERNIMENT. Passa pel sedàs (colador) els diferents assumptes per distingir i valorar què cal Retenir i què cal Apartar. "Sacsegeu el garbell i quedarà el rebuig" (cita bíblica).
En el Discerniment s'hi troba l'Equilibri entre la Raó per sentir-nos dolguts i indignats, i la Raó per respondre de manera justa.
Se'ns diu: "Sigueu astuts com la serp i mansos com el colom" (testimoni bíblic)
Quan els mercaders es passen de la ratlla, s'ha d'actuar amb contundència.
CORATGE. "No és l'absència de por, sinó el triomf sobre la por" (Nelson Mandela).
La necessitat de ser just, fa aparèixer l'audàcia.
TEMPRANÇA. Contenció, moderació, per no caure en la provocació.
PACIÈNCIA. La comprensió de saber que per cada cosa hi ha un temps. La paciència és la força del dèbil i la impaciència la debilitat del fort. - Immanuel Kant
CONSTÀNCIA. "No és la força de la gota, sinó la constància la que forada la roca."
"Si avui et rendeixes, de res haurà servit l'esforç d'ahir. "
LA PARAULA. Et compromet, et fa responsable del que dius. Qui parla sembra, per bé o per mal, i qui escolta recull. La paraula és foc que pot encendre el foc dels altres, aixecar el caigut, donar força al cansat i esperança al desesperançat. La paraula, però, ha d'arrelar en Terra fèrtil; si no, desapareixerà.
CORATGE PER PARLAR.
"No em preocupa tant la gent malvada, sinó l'espantós silenci de la bona gent" (Martin Luther King)
"Hi ha silencis que són delictes, el silenci encobreix i et fa còmplice d'allò que encobreixes."
"El silenci de la Por no té res a veure amb el silenci de la Pau."
CONTENCIÓ PER CALLAR. De vegades fa falta coratge per contenir-se i callar.
"Beneït l'home que no té res a dir, i no diu res."
SABER ESCOLTAR. És un acte de generositat escoltar, tot sabent que res del que et diran t'aportarà res, o que repetiran tot allò escoltat tantes vegades.
També de vegades es posa més interès en què t'escoltin que en escoltar.
Que la impaciència no t'impedeixi escoltar amb atenció i sense interrompre, missatges que et podrien passar desapercebuts.
DE VEGADES POT SER MILLOR NO ESCOLTAR. Allò que pot desviar-te o dissuadir-te d'un objectiu que val la pena intentar, com li va passar a la granota sorda, que es va salvar perquè no va escoltar, quan li deien que era inútil enforcar-se i saltar.
QUIN ÚS FEM DE LA PARAULA?.
La paraula perd credibilitat quan la banalitzem o la vulgaritzem.
"Respon intel·ligentment, fins i tot quan el tractament sigui poc intel·ligent."
"El que puguis dir amb 7 paraules, no ho diguis amb 70."
Avui hi ha una guerra en el llenguatge, sobretot en Política i Publicitat, per fer-se el més fort convencent la gent. Prevaleix més un titular impactant, que no pas saber la veritat del que ha passat realment.
Quan et pregunten, millor respondre: "no puc opinar, perquè no tinc una opinió formada", en lloc d'engegar tota una xerrameca que distreu, despista i desconcerta, però deixa la pregunta sense contestar.
Parlem molt, però potser ens comuniquem poc. La veritable comunicació es dona, no quan conversem superficialment, sigui del temps o temes semblants. Tampoc quan parlem d'aficions, esports, espectacles, viatges, etc., sinó quan parlem a nivell profund, en què deixem sortir el que ens capfica, fa patir o ens il·lusiona i que esperem aconseguir a la vida. Quan ens comuniquem a aquest nivell, deixem de sentir-nos sols.
Carl Jung diu: "La soledat no arriba per no tenir persones al teu voltant, sinó per no poder comunicar les coses que et semblen importants, o mantenir punts de vista que per als altres són inadmissibles."
L'ARGOT ens facilita el llenguatge. Quan hi ha paraules que per la raó que sigui, el poble no s'hi acaba d'identificar, sorgeix l'argot. Alguna cosa que improvisa i de manera instintiva i espontània, corregeix paraules que no són pràctiques de pronunciar. Un estil de parlar inspirat per la saviesa popular de la gent, que és adoptat per tothom i que s'imposa amb molta força, sense que importi saltar-se regles, gramàtica i tot el que s'entén per acadèmicament correcte.
ESPERIT DE SERVEI. Parteix del Principi Diví en què tot allò que se't DONA és per DONAR. (Entenc que se't dona l'oportunitat de reconèixer un valor que aconsegueixes fer teu, i es converteix en el teu DO)
Quan donis, no esperis veure els efectes d'allò que has donat. N'hi ha prou de saber que has fet el correcte.
"L'arbre dona el seu fruit sense preguntar qui se'l menja."
"L'esperit de servei té tendència a oblidar els problemes personals, per interessar-se per altres molt més grans."
No cal ser ric per donar el teu temps, la teva paciència, per escoltar i acompanyar. Quan donem el nostre temps, estem donant el més preuat, ja que podem produir més diners o més materials, però no més temps.
"Ningú és tan pobre que no pugui regalar un somriure, ni tan ric que no ho necessiti. " (Mario Moreno, Cantinflas)
DONAR del que tenim s'esgota, DONAR del que som, és inesgotable. Exemple:
"Si d'un tros de pa dono la meitat a mi només em queda la meitat.
Si de 10 € dono la meitat, a mi només em quedaran 5 €, però si dono del que jo soc, si dono el millor del que soc, no s'esgotarà; al contrari, sumarà.
El Material és FINIT, mentre que l'Immaterial és Infinit.
Qui dona no és més bo ni més maco que aquell qui para la mà. Fins i tot podria passar que aquell a qui estàs donant, fos millor que tu. Quan tu dones, també l'altre t'està donant l'ocasió de fer alguna cosa bona per a la teva consciència.
"Ningú pot intentar ajudar els altres, desinteressadament, sense ajudar-se també a si mateix." (Emerson)
Plató també va dir: "Buscant el bé dels altres, trobem el nostre."
"Abans que la mort s'emporti el que se t'ha donat, dona tot el que tinguis per donar." (Rumi)
GRATITUD, al passat recent i llunyà per l'Aprenentatge. No sols el que t'ha fet sentir bé, sinó principalment per tot el que hem après de les experiències doloroses, que són els nostres Mestres. Sense aquestes experiències no seríem el que som.
"La saviesa de la vida ens ensenya a convertir el trauma en Revelació."
Gratitud per tot el que rebem a diari, els llaços que ens uneixen amb les persones que són importants a la nostra vida, la claror del matí, l'aliment de cada dia, el repòs de la nit sota un sostre confortable, i si es dona el cas, per aquella mà estesa en moments de necessitat.
Les qualitats i capacitats de la gent que tant contribueixen al Bé Global, ens ensenyen a transformar comparacions i enveges en gratitud.
També gratitud per la sensació emocionant de veure que les coses es relacionen quan les entenem, i per tot allò que encara no som capaços d'entendre, però ja ens ho estan donant.
Si poguéssim dir una sola paraula a la vida, diria GRÀCIES, i estaria tot dit. La 2a, perdó. La 3a, t'estimo.
COMPANYS DE VIATGE (SABER CONVIURE) L'humà en principi necessita un espai de soledat on trobar-se a si mateix i aprendre a sostenir-se amb la seva pròpia força, per saber que no ha de dependre d'alguna cosa externa a ell mateix i que, si pel motiu que sigui es queda sol, ha de poder seguir endavant.
"Es diu que per ser lliures, hem de saber estar sols."
La teva altra meitat està dintre teu. Quan estàs fugint de la teva solitud, estàs fugint de tu mateix. L'amor de parella és important per compartir experiències, donar i rebre en reciprocitat i no caminar sols per la vida.
"Estimar no és mirar-se l'un a l'altre, sinó mirar junts una mateixa direcció."
(Antoine de Saint-Exupéry) [autor del Petit Príncep]
"Es bàsic tenir els mateixos principis, tot i ser personalitats diferents."
"Camina al meu costat però sense que l'un sigui un impediment en el projecte de l'altre."
Kalik Gibran diu: "Els pilars del Temple s'erigeixen a distància."
"És un camí que hem de recórrer junts, però que hi hagi espai entre nosaltres."
L'AMISTAT
Quan les persones sintonitzem les mateixes ones, ens trobem. Ens agrupem per freqüències. Busquem la companyia d'aquella persona amb qui empatitzem i podem compartir uns mateixos valors i ideals.
Amb l'amic es pot parlar de tot amb comoditat, sense por... no has d'estar pendent de cortesies ni compliments, la confiança elimina les formalitats.
Amb l'amic et sents fora de perill de qualsevol crítica o murmuració malintencionada.
A un amic se l'accepta tal com és, amb qualitats i defectes.
"El que busca un amic sense defectes, es queda sense amic." (Proverbi Turc)
"L'amic no és el que et regala una rosa (qualsevol pot regalar una rosa) l'amic és qui treu les espines."
"Qualsevol persona que et motiva a ser millor, és algú a qui val la pena mantenir a prop."
"Un bon amic és difícil de trobar, i una sort tenir-lo."
"L'amistat té dos ingredients: El descobriment del que ens fa similars, i el respecte pel que ens fa diferents. "
"Els llocs més agradables del Món per estar, són:
En els bons pensaments d'algú,
En les oracions d'algú,
I en el cor d'algú."
SENTIT DE L'HUMOR. És important perquè l'humor és terapèutic.
Diu que l'humor és una de les millors peces de roba que es poden vestir en societat tot mentre no sigui groller ni xavacà.
Comprovat que el fet de riure o somriure canvia la química de la persona, allibera en el cervell certes substàncies (endorfines) que creen benestar i ens sentim menys ansiosos i preocupats. Incrementa també el poder de concentració.
Riure, igual que plorar, és una descàrrega emocional, fa que augmenti la capacitat per resoldre problemes.
"La rialla és la distància més curta entre dues persones."
De vegades, trobar la part més graciosa i divertida a una situació difícil, ajuda a relaxar i treure pes al problema.
"El sentit de l'humor treu dramatisme i refresca la sequedat de la vida."
"Estar alegre és un regal per als altres", i creixes el dia que ets capaç de riure't de tu mateix.
"L'home que no sap somriure no ha d'obrir tenda." (Proverbi xinès)
En ocasions és inevitable riure de determinades situacions que es produeixen de manera espontània, o altres provocades involuntàriament, però que no passen d'aquí... ¿Qui no ha gastat una broma precisament a aquella persona que ens inspira més simpatia? Perquè confiem que entendrà que s'ha fet sense ànim de ferir o molestar.
Altra cosa és que per entretenir o provocar la riallada fàcil, faci falta mofar-se o ridiculitzar algú de la manera més despectiva i despietada.
És trist veure que de vegades, desperta més simpatia l'astúcia i picardia de la barra i falta d'escrúpols, que no pas una actitud responsable però que "no doni joc".
També de vegades s'utilitza l'humor com a evasió, com una manera d'esquivar situacions compromeses o que ens inspiren temor.
"L'humor és una de les moltes ajudes, però utilitzar únicament l'humor per treure tristeses i preocupacions, seria tan inútil com voler recuperar la salut només fent exercicis i oblidar els altres factors." (Del llibre: "Els 10 secrets de l'abundant Felicitat.")
SABER ENVELLIR. No és fàcil acceptar una decadència en què veus disminuir les forces físiques i passar a ser dependents dels serveis i cures d'altres.
Una situació que al nostre Ego se li fa molt incòmode, per això es diu que "És més fàcil morir que envellir".
A mesura que un es fa gran també experimenta que cos i consciència fan processos inversos. Perdem potència física per un cantó, i per l'altre guanyem potència mental (si no ho impedeix alguna malaltia). Cada etapa permet integrar nous coneixements, noves experiències, encara que conscientment no facis res per aprendre.
Mentre hi ha vida, sempre som a temps d'aprendre i millorar alguna cosa.
Per això "la Font de la joventut és la Consciència".
"L'edat important no és la biològica, sinó la psicològica. La biològica és l'eina que fa créixer la psicològica i ens fa tenir clar el que és important a la Vida."
La Medicina ajuda a afegir anys a la vida, i a pal·liar les queixes de la biològica, però el que ens ajuda a afegir vida als anys, és la força de les teves conviccions. Com deia Teresa de Calcuta: Quan allò extern ens falla, ens queda allò intern.
De cadascú depèn assumir amb naturalitat un procés que no tothom viu igual, perquè les condicions no són les mateixes per a tothom. L'important és tenir una relació amable i empàtica amb els altres, a ser pacient i agraït i no deixar-se abatre per la nostàlgia de mirar enrere enyorant temps passats que ens pot fer entrar en una dinàmica de pessimisme i mal humor que va corsecant, i això sí que envelleix.
CARISMES POSITIUS i NEGATIUS QUE S'INTENSIFIQUEN A MESURA QUE ENVELLIM
"No el sol fet de tenir el cabell blanc, és senyal de maduresa i saviesa."
"Els homes són com els vins, l'edat agreja els dolents i millora els bons" (Ciceró)
Hi ha vellets encantadors, que es fan càrrec i tenen un tracte amable i delicat, i
col·laboren amb aquells que els volen ajudar. N'hi ha d'altres que no han sigut capaços de madurar així, i no per falta de voluntat segurament, sinó perquè
la vida és tan complicada, i són tantes les coses que han quedat pel camí, sense resoldre i que fan mal, que quan es presenta el moment d'afrontar aquesta nova etapa, no s'encaixa adequadament.
Les personalitats són tan diverses... n'hi ha de rondinaires, corcones, interessades, geloses... N'hi ha que pel fet de tenir el paper principal dins la jerarquia-familiar, o estar malalts, es comporten de manera autoritària, dominant, es creuen amb el dret d'estar manant contínuament i complicant la vida dels que tracten amb ells, que són de plànyer.
D'altres es fan la víctima per sensibilitzar i aconseguir que se'ls presti més atenció.
També n'hi ha de despectives i orgulloses que creuen que amb diners ho compren tot. Cert que poden comprar somriures i amabilitats, però no tot, ja que el que és veritablement autèntic, és desinteressat.